Els formats d’imatges.
L’any 1959 es va començar a utilitzar l’expressió Disseny Assistit per Ordinador (CAD) que l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va aplicar a partir del 1960 als projectes informàtics orientats cap al disseny.
Avui dia s’aplica a tots els àmbits de la indústria, el comerç, la publicitat o l’art. No hi ha un sol sector en què el disseny no sigui fonamental i on no es faci mitjançant processos informàtics. Els programes de disseny han evolucionat molt i, progressivament, han anat simplificant les seves interfícies de treball, fins a ser més senzill de manejar.
Els sistemes de disseny artístic, en funció del format que utilitzen, es poden subdividir en :
•Disseny Vectorials:
Els fitxers de dibuix que s’elaboren a partir de formulacions matemàtiques s’anomenen fitxers vectorials o formats de dibuix vectorial. En un dibuix vectorial es poden triar els objectes individualment.
Dibuixos Vectorials aporten avantatges diversos:
N -perden qualitat quan els fem més grans o els reduïm.
· -Els fitxers generats són de dimensions petites.
· -Les parts diferents del dibuix es poden modificar fàcilment.
Però a partir de formes bàsiques és difícil aconseguir imatges que reflecteixin la realitat amb detall.
MAPES DE PUNTS:
Els mapes de punt a diferència dels dibuixos vectorials, els formen punts anomenats píxels.
Les imatges de mapa de punts es fan servir principalment per fotografies que són impossibles de representar amb formats vectorials.
